L’estiu del 2020, Bielorússia va viure una onada de protestes contra el seu president, Aleksandr Lukaixenko, perpetuat en el poder a través d’eleccions manipulades. Bielorússia era un fòssil estalinista, i Lukaixenko, un home poc donat a raonar que es passejava amb un fusell a la mà. Tot indicava que acabaria com el romanès Nicolae Ceausescu, executat sumàriament el 1989.
Donald Trump i Vladimir Putin, cada dia més en sintonia
Però Rússia el va sostenir, malgrat la incomoditat que li provocava a Putin. Els bielorussos es van cansar de protestar i van emigrar. L’escriptora Svetlana Aleksiévitx també va marxar, va dir “algun dia tornaré”. Encara no ha pogut fer-ho. Durant l’any 2021 Lukaixenko va pressionar els estats que acollien els opositors captant iraquians i afganesos desesperats en aeroports de l’Orient Mitjà i abandonant-los a les fronteres de Polònia i Lituània. Finalment, Rússia va envair Ucraïna el 2022, i això va convertir Lukaixenko en un còmplice necessari. Tornava a ser útil.
EE.UU. s’ha comportat amb Ucraïna com un Estat brètol, capaç del xantatge i l’extorsió
Aquest 12 de febrer, Christopher W. Smith, diplomàtic dels Estats Units, va viatjar a Minsk per entrevistar-se amb el dictador i el cap del KGB bielorús. Va ser la primera trobada entre els dos països en cinc anys. Es va produir 24 hores després que Donald Trump i Vladímir Putin parlessin per telèfon. Com a mostra de bona voluntat, Bielorússia va deixar viatjar tres opositors. I els Estats Units van acceptar revisar les sancions per permetre que la potassa (primera exportació del país, bàsica per elaborar fertilitzants) pugui tornar als mercats internacionals.
En uns quants dies, l’Administració Trump ha revertit el guió que ha regit les relacions internacionals des de fa vuitanta anys. En aquell guió, personatges com Lukaixenko havien de ser escombrats de l’escenari. De vegades, de males maneres. Això ara ha canviat. Aquesta setmana, els Estats Units han votat juntament amb Rússia, Corea del Nord i Bielorússia a la reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en què es condemnava la invasió russa d’Ucraïna. La Xina es va abstenir. Els EUA i els seus nous amics hi van votar en contra. Tots ells són el que es coneix com a rogue State (Estat brètol).
La primera potència mundial, de fet, s’ha comportat com un Estat roí amb Ucraïna. L’ha apartat de les negociacions per al final de la guerra i l’ha pressionat per convertir els 130.000 milions de dòlars en ajuts en un deute molt superior, que es cobrarà en forma de beneficis per l’explotació dels recursos minerals i energètics del país. Al final, Ucraïna ha acceptat. A canvi de què? De rebaixar el grau d’extorsió i xantatge. En un món d’estats brètols, els països febles tenen un futur molt negre.
