El govern dels EUA sotmet aquests dies a l’administració federal a un electroxoc en forma d’acomiadaments. Amb l’argument del dèficit, buida l’Estat de tècnics per omplir-lo d’adeptes. La nova dreta pensa quedar-se molts anys.
Un home destrueix un ordenador a cops de martell
Després de la terrible escena de divendres, en la que Donald Trump i J.D. Vance humiliaven en públic el president ucraïnès, el nombre de persones que pensen que Donald Trump canviarà el món de forma irreversible supera ja el dels que encara confien que “el sistema” l’acabi neutralitzant. Trump es va quedar curt en el seu primer mandat. En aquest segon, després d’haver superat diverses causes judicials i haver sobreviscut a un intent d’assassinat, és un home canviat, algú que pensa que la història està de part seva i se sent amb forces per aplicar les seves polítiques i les de la coalició de forces que l’ha portat al govern.
El nou president i el seu equip han destruit els fonaments de l’ordre mundial sorgit de les cendres de la II Guerra Mundial, en el qual els Estats Units tenien un paper central com a estabilitzador. Avui tots els governs estan obligats a aprendre com tractar amb un intimidador expert, un home a qui li costa entendre un altre llenguatge que no sigui el de la força, que només tolera els que el complimenten i que menysprea els febles.
Després de l’escena de divendres amb Zelenski, pocs dubten ja que Trump és aquí per quedar-se
En la política domèstica, els canvis resulten igual de pertorbadors, tant en la política d’immigració, com en la gestió de la diversitat o la redefinició de l’Estat, que la nova dreta americana sotmet a una teràpia d’electroxoc amb la mediació d’Elon Musk.
Les democràcies funcionen amb institucions sòlides. Com més moderna és una societat, més complexa és la seva gestió i més creixen les àrees de regulació. Es regula, amb major o menor intensitat, l’habitatge, el transport, la seguretat, l’alimentació, els medicaments, el medi ambient i la contaminació, l’espai aeri, la seguretat nuclear… Es regula el sector financer, propens a entrar en crisi quan la reglamentació es relaxa.
El creixement de l’aparell de l’Estat en les democràcies l’ha posat a la diana del populisme. Corregir l’excés de burocràcia és un objectiu amb què és difícil no estar d’acord. Una altra cosa és convertir l’Estat en l’enemic, com fa la nova dreta americana, que parla d’un “deep state”, un Estat dins de l’Estat que es mou amb una agenda pròpia.
Elon Musk ha portat a Washington DC la política del “mou-te ràpid i trenca coses” d’internet
L’objectiu és reduir l’Estat a la mínima expressió i en això convergeixen l’ideari de la nova dreta amb la política del “move fast and break things” (mou-te ràpid i trenca coses). La frase és de Mark Zuckerberg i és un clàssic de la cultura empresarial d’internet, en la qual si una cosa no funciona, millor trencar-la (i crear-ne una altra de nova) que arreglar-la.
Amb Musk, la frase reforça el seu significat més explícit. Tot just comprar Twitter el 2022, li va canviar el nom i va acomiadar el 80% de la plantilla, buidant departaments sencers. Amb la creació del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), Musk ha exportat aquest model a Washington.
Trump li ha donat a l’empresari la clau de les agències federals. Musk hi ha instal·lat desenes d’enginyers que han accedit de forma directa a dades confidencials. En pocs dies, ha acomiadat milers d’empleats i convidat a altres milers més a anar-se’n. Ha creat un clima de por entre els empleats i d’inseguretat regulatòria en les activitats afectades.
DOGE és un organisme extern al govern. Es va concebre en un sopar entre Trump i Musk a Palm Beach quan Joe Biden ocupava encara la Casa Blanca. Musk va farcir la proposta de l’aire llibertari que impregna avui Silicon Valley i el seu ressentiment personal per les regulacions de que han estat objecte les seves empreses. Trump va comprar la idea per reduir la despesa en una administració que té el seu taló d’Aquil·les econòmic en un voluminós dèficit.
Es calcula que el frau en l’administració és d’entre 200.000 i 500.000 milions de dòlars. anuals. Musk anuncia diàriament el descobriment de borses de frau, però no n’aporta proves. Assegura que vol retallar 2 bilions de dòlars. Però de moment el que té són les dades reservades de milions de persones i d’empreses. De competidors… Pertorba a més el biaix ideològic dels acomiadaments (l’eliminació d’USAid, l’Agenda per al Desenvolupament, és reveladora). Musk, argumenten els seus crítics, estaria en realitat depurant l’administració. Buidant-la de funcionaris de perfil tècnic per posar-ne al seu lloc altres d’obertament partidaris del nou govern.
L’administració federal dels EUA té quadres d’un alt perfil tècnic. I si alguna cosa és comuna en ells són les seves idees liberals, en l’econòmic i en el social. Procedeixen de les mateixes universitats, dels mateixos think tanks. Tenen una visió del món modelada en la postguerra, que es resumeix en l’ideal de la societat oberta que van esbossar pensadors tan diferents com Karl Popper o Theodor Adorno. Una visió que està avui molt allunyada dels tòtems de la nova dreta americana: la família, la religió, la nació…
El moviment MAGA (Make America Great Again) sap per l’experiència del primer mandat que aquella administració continua funcionant de manera autònoma estigui qui sigui a la Casa Blanca. En alguns casos ho fa per llei (la Reserva Federal), en altres per inèrcia.
D’aquí la sospita que el brutal atac a què sotmeten avui l’Estat sigui en realitat una manera de canviar a fons l’administració i poblar-la de quadres amb una visió radicalment diferent a la de l’actual consens liberal. Preparen el terreny per quedar-se molt de temps. Estan fent la seva revolució. I alguns observadors parlen obertament de cop d’estat.
