La nova reforma del reglament d’estrangeria, que a finals de maig entrarà en vigor, és un pas clau cap a la inclusió laboral de les persones migrades. En un moment de canvi i repte demogràfic i econòmic, simplifica tràmits, redueix els tempos i amplia els drets laborals, oferint una oportunitat única per construir un mercat laboral més just i inclusiu.
Aquest mercat laboral es troba sovint davant d’una paradoxa: d’una banda, empreses amb ofertes de feina i dificultats per cercar talent, i de l’altra, persones migrades que disposen de formació i experiència però que no poden accedir a aquestes oportunitats per traves administratives. Aquesta situació no només afecta les persones migrades, sinó que també impacta negativament en la competitivitat i el dinamisme econòmic del país.
La reforma busca millorar l’ocupabilitat, però també ha de servir per defensar els drets humans i la dignitat de les persones migrades. Tal com alerten moltes entitats, el nou text encara deixa fora certs col·lectius en situació de vulnerabilitat, com les persones sol·licitants d’asil en espera de resposta, o aquelles que treballen sense contracte en l’economia submergida. És imprescindible garantir que aquestes persones no quedin atrapades en un llimb legal un cop s’apliqui la reforma. També, cal evitar que l’accés al mercat laboral es tradueixi en condicions de feina precàries per a aquests col·lectius. Els drets laborals no poden ser negociables; les polítiques públiques han de posar les persones al centre, protegint-les de situacions d’explotació.
Aquesta reforma ha de ser doncs una oportunitat per simplificar tràmits i oferir més flexibilitat en els permisos de treball vinculats a la formació, sense deixar ningú enrere. Això permetria tancar el cercle de l’ocupabilitat, assegurant que les persones migrades que finalitzen un itinerari formatiu al nostre país tinguin accés immediat al mercat laboral. Ara bé, podrem garantir que aquest procés serà realment àgil? Les empreses podran contractar sense llargues esperes? Caldrà esperar per poder contestar aquestes preguntes clau.
L’accés de les persones migrades al mercat laboral també ens confronta a un altre gran repte: la sensibilització. Encara hi ha una part de la societat que percep la seva arribada com una amenaça. Davant del discurs de la por, calen accions proactives per trencar prejudicis i construir narratives positives. Hem de posar l’accent en el talent i les capacitats d’aquestes persones, que són essencials per al creixement econòmic i social.
Hem vist de primera mà com moltes persones migrades, que representen al voltant del 26% de les persones treballadores a Catalunya, es queden a les portes del mercat laboral per obstacles burocràtics. En canvi, arriben a ser més del 40% de les persones ateses en entitats del tercer sector dedicades a l’ocupació. Aquesta desproporció evidencia les barreres que es troben per poder accedir a una feina, malgrat que moltes d’aquestes persones realitzen programes de formació i inclús pràctiques en empreses.
Uns itineraris que sovint es veuen truncats per la manca de permisos de treball. Desitgem que aquest nou marc normatiu sigui una oportunitat real perquè milers de persones puguin millorar les seves condicions de vida. És el moment d’assegurar que aquestes mesures es tradueixin en una realitat efectiva, oferint més oportunitats laborals i facilitant l’accés al mercat laboral, amb feines dignes i de qualitat. Aconseguir-ho serà clau per aprofitar tot el potencial del talent format, contribuint al desenvolupament del país i avançant cap a una societat que posa les persones al centre.
