El sector turístic a l’Estat espanyol ha mostrat resultats altament positius durant el 2024, tal com es reflecteix a l’estudi Informació financera i no financera en el sector del turisme a Espanya, publicat pel Consell General d’Economistes. Aquest informe destaca la sòlida contribució del turisme al Producte Interior Brut estatal, representant al voltant del 12% d’aquest i generant ocupació per al 13% de la força laboral del país. A més, el sector ha estat essencial en la recuperació després de la pandèmia, consolidant Espanya i Catalunya com un dels principals destins turístics mundials.
Els resultats favorables observats han permès establir pronòstics optimistes per al futur immediat, estimant-se un creixement del PIB turístic del 3,6% per al 2025, després d’un robust 6% previst per al 2024. Aquestes xifres indiquen que el turisme pot créixer per sobre de la mitjana general de l’economia espanyola. Així mateix, s’espera que el turisme domèstic registri un lleuger increment de l’1,2% el 2025 davant del 0,8% el 2024, mentre que el turisme internacional podria créixer fins a un 4,5%. En aquest context favorable, el PIB turístic representaria el 13,2% del total nacional per a aquest any. Catalunya representa el 25% d’aquest PIB, i la seva contribució és, per tant, molt rellevant.
Aquestes dades reforcen la importància del sector turístic com a motor econòmic clau per a Catalunya, ajudant a fer front als desafiaments estructurals derivats del context socioeconòmic actual i del creixement poblacional. Tanmateix, davant aquest escenari de recuperació i creixement, crida l’atenció la proposta plantejada fa menys d’un mes pel Govern de la Generalitat, impulsada per En Comú Podem. Aquesta iniciativa tramitada a través d’un decret de llei proposa duplicar l’impost turístic actual, elevant la tarifa d’allotjament de 3,5 a 7 euros per nit a Barcelona i de 3 a 6 euros a la resta de Catalunya. A més, els municipis catalans tindran l’opció d’aplicar recàrrecs addicionals, podent augmentar l’impost fins a un màxim de 15 euros per nit. Aquesta mesura genera inquietud des d’un punt de vista econòmic, ja que un dels principals atractius turístics de Catalunya rau precisament en la seva competitivitat en preus, amb una alta qualitat, davant d’altres destins europeus.
Cua de turistes sota la pluja per accedir a la catedral de Barcelona.
La resiliència del turisme a Catalunya no és eterna. De fet, dades recents ja mostren caigudes en l’ocupació a Barcelona des de l’estiu que es mantenen en aquest primer trimestre de l’any. Però, més enllà de la ciutat de Barcelona, aquesta mesura també afecta el turisme de la resta de Catalunya que competeix en inferioritat de condicions davant d’altres destins espanyols on l’impost turístic no existeix, i, per descomptat, no es duplicarà per “decret”.
Segons l’últim Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral, elaborat pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals del Consell General d’Economistes, presentat aquest mateix mes, Catalunya ja és la comunitat autònoma que més tributs propis posseeix i la que més recapta per aquesta via. Incrementar encara més la pressió fiscal podria perjudicar la imatge del país davant de potencials inversors i visitants, frenant les aportacions necessàries per mantenir el seu lideratge.
La justificació del Govern per a aquesta pujada es basa en l’obtenció de majors ingressos a causa del bon comportament recent del sector, però aquesta decisió sembla no considerar plenament els seus possibles efectes negatius. Entre aquests destaquen l’encariment del cost per al turista, també per al domèstic, i la reducció de la competitivitat davant d’altres ciutats europees (on, per exemple, a París es cobra un impost màxim de 8,15 euros, i a Roma, de 7,50 euros), així com un eventual deteriorament de la connectivitat aèria i un impacte negatiu en el turisme familiar i local. Amb els canvis proposats, Barcelona es convertirà en la ciutat amb major imposició fiscal per als seus allotjaments.
És essencial reflexionar sobre si una mesura d’aquesta naturalesa, encara que suposadament ben intencionada des del punt de vista recaptatori, podria representar un risc innecessari, afectant negativament el turisme com a sector estratègic i frenant el seu potencial creixement en el futur immediat. Davant d’una imposició per decret, cal obrir la porta al diàleg amb el sector i els municipis catalans. Ens hi juguem molt per actuar oblidant la reflexió prèvia necessària.
