Quaranta anys. Quatre dècades des que Espanya
–i amb ella Catalunya– va iniciar un camí de transformació amb l’entrada a les Comunitats Europees, l’actual Unió Europea. Un moment històric a partir del qual el nostre país va emprendre canvis profunds que ens han aportat modernització, creixement i més justícia social.
Les dades són nombroses, aclaparadores i no enganyen, però potser n’hi ha prou amb una: a Catalunya, en aquests quaranta anys, el PIB ha passat de 35.437 milions d’euros a 281.845 milions. Malgrat crisis i mancances, hem sabut aprofitar el mercat interior i la redistribució solidària dels fons europeus per consolidar la nostra competitivitat i
capacitat exportadora. Els programes europeus han finançat infraestructures territorials, sanitàries, educa-tives o esportives; han impulsat formació, recerca i innovació, i han transformat el teixit productiu.
L’europeisme no és ideològic ni retòric; és un antídot contra conflictes i autoritarismes
Alhora, el reconeixement de la dimensió regional per part de les institucions de la Unió ha permès una participació catalana activa en els principals espais europeus, que ha reforçat la nostra visibilitat i influència en la presa de decisions que ens afecten a tots.
Però el balanç no és només estadístic, sinó una constatació tangible que Europa ha estat –i ha de continuar sent– l’espai natural per a la prosperitat de Catalunya i dels seus ciutadans. No només pel que hem viscut, sinó pel que està per
venir.
Com seran els propers quaranta anys? Davant les tensions geopolítiques i els reptes globals actuals –com la nostra seguretat davant perills evidents, la transició ecològica, la digitalització o la cohesió social–, la Unió Europea és la nostra principal garantia. Caldrà, això sí, que sigui capaç d’adaptar-se a aquest món nou, com ja ho va fer davant la pandèmia, el Brexit o les conseqüències de la invasió russa a Ucraïna, amb voluntat política i amb els mitjans necessaris si vol continuar essent un dels pocs indrets del món que combina tres eixos fonamentals: el progrés econòmic, el respecte a la democràcia i als drets humans i la dimensió social.
Integració europea i defensa de la democràcia són indestriables, van de bracet. Ho saben les generacions que van veure en el retorn a Europa la millor protecció de la llibertat recuperada. De la mateixa manera que ara milions d’ucraïnesos,
georgians i tants altres europeus de la frontera est veuen en la bandera dels dotze estels un símbol de pau, drets i progrés.
Ens alertava fa poc el president de la República Italiana, Sergio Mattarella, del fet que “debilitar la democràcia significa debilitar Europa” i ens advertia que el risc d’un retrocés general de la civilització s’alça en l’horitzó. L’europeisme no és ideològic ni retòric. És un antídot contra conflictes i autoritarismes. Ho té clar el Govern de la Generalitat així com, sens dubte, una gran majoria de la societat catalana.
El mateix que Mattarella expressa des del constitucionalisme europeu ho formula el catalanisme històric des d’una tradició pactista, plural i cívica. Ambdós veuen en Europa un marc civilitzador, un escut enfront de les tiranies i un espai on la diversitat només és viable si és democràtica.
Que aquest 40è aniversari sigui de balanç i celebració pel camí recorregut, però sobretot l’ocasió d’expressar la nostra voluntat de contribuir a reforçar una Unió Europea que, si abans era necessària, ara ha esdevingut indispensable. Catalunya i les seves institucions hi seran presents, perquè el nostre futur va lligat al futur de tots els pobles europeus.
