Sota la mirada de La Gioconda, a la seva esquena, Emmanuel Macron ha anunciat aquest dimarts “un projecte colossal” per restaurar el museu del Louvre i ampliar-lo. La part més important de les obres, previstes fins a l’any 2031, serà la construcció d’una nova gran entrada que descongestioni la que hi ha a la piràmide, l’estructura aixecada durant el mandat de François Mitterrand fa gairebé tres decennis.
L’anunci de la iniciativa, batejada com “Louvre-Nou Renaixement”, s’ha produït només dues setmanes després que es filtrés al diari Le Parisien una nota confidencial de la directora del museu, Laurence des Cars, a la ministra de Cultura, Rachida Dati, en la que s’alertava sobre l’inquietant estat de manteniment, la humitat i goteres, les variacions de temperatura a les sales, la inadequació dels lavabos i altres problemes greus que poden afectar l’enorme patrimoni artístic que acull el Louvre. Vist amb distància, molts es pregunten si la notícia de Le Parisien no va ser una maniobra de l’Elisi per donar més realçament a la intervenció Macron, a qui la situació política actual ha restat molt protagonisme. És obvi que uns plans tan elaborats no s’improvisen.
Segons el president de la República, l’impacte per al contribuent serà mínim, una cosa obligada tenint en compte el dramàtic estat de les finances públiques franceses. Hi haurà un concurs públic internacional per decidir el projecte arquitectònic més adequat. Els diners han de sortir dels recursos propis del museu i de la seva filial sota llicència a Abu Dhabi (Unió dels Emirats Àrabs), del mecenatge -seguint el model de la reconstrucció de Notre Dame- i del preu dels bitllets, que serà augmentat per als visitants de països no pertanyents a la Unió Europea.
El nou gran accés se situarà en l’extrem oriental de l’antic palau reial, entre un espaiós pati, la Cour Carré, la columnata de Perrault i l’església de Saint-Germain-l’Auxerrois. Aquesta entrada implicarà nous passatges subterranis i alliberar espais per a sales d’exposició, amb l’objectiu de redistribuir les col·leccions. La Gioconda tindrà un espai adequat a l’interès que suscita aquesta obra de Leonardo da Vinci.
El Louvre va rebre gairebé nou milions de visitants el 2024. La cèlebre piràmide, inaugurada en 1988, va ser concebuda per Ieoh Ming Pei per a quatre milions a l’any. El canvi climàtic també ha alterat les coses. Amb períodes caniculars molt intensos i prolongats a la capital francesa, la calor sota la piràmide es fa gairebé insuportable i afecta la temperatura general del museu.
Macron va parlar amb orgull d’aquest nou projecte cultural parisenc en un moment polític internacional en què els discursos “forts” versen sobre altres temes, en velada al·lusió a Trump. Amb certa ironia, el president francès va reconèixer que aquells discursos i accions tenen “un poder hipnòtic” sobre els comentaristes, però França està obligada a continuar amb els seus interessos i la seva vocació. “Parlar d’art és un combat polític”, va subratllar.
