En la vigília de la seva declaració davant la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal de la dana, convé recordar que van ser Maribel Vilaplana i el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que van prendre la ingènua decisió d’ocultar la trobada que tots dos van mantenir el 29 d’octubre del 2024, fa poc més d’un any, al restaurant El Ventorro de València. Sorprèn que un polític experimentat i una professional que imparteix cursos de comunicació confiessin en la possibilitat que passés desapercebuda la seva reunió “de feina” -que no figurava a l’agenda del cap del Consell-, mantinguda mentre el territori que el primer governa i sobre el qual ella en va informar tantes vegades en els seus temps com a presentadora de Canal 9 patia la catàstrofe més gran que ha conegut aquesta generació.
Perquè no va ser fins al 8 de novembre quan va transcendir que, segons la primera versió que les dues parts van oferir mitjançant missatges filtrats pels seus respectius “entorns”, Carlos Mazón havia citat la comunicadora per oferir-li la direcció de l’ens públic À Punt, una possibilitat que ella va dir haver rebutjat de totes totes. Abans d’això, des de l’equip més pròxim a Mazón s’havia filtrat un suposat dinar amb el president de la patronal valenciana, Salvador Navarro, amb qui havia coincidit en una reunió prèvia. Navarro ho va negar immediatament. Diversos mitjans van dir que el gabinet del president els va parlar d’un dinar privat i després Mazón va afirmar, sense oferir detalls, que havia estat en un “menjar de feina”.
Van ser Maribel Vilaplana i Carlos Mazón, que van prendre la decisió d’ocultar la trobada
Quan deu dies després de la tragèdia va transcendir la identitat del segon comensal i se’ls va preguntar per la sospitosa ocultació de la trobada, les mateixes fonts van indicar que es va deure a una petició expressa de la periodista, una cosa que ella va confirmar llavors, que hauria cridat a Mazón per no veure’s embolicada en l’assumpte. Per què una professional podria veure’s perjudicada per mantenir una reunió de feina amb el president de la Generalitat és una pregunta a què ningú no ha respost, com al fet difícilment explicable que tal prec fos atès per Mazón. Als Qui van reclamar conèixer la factura d’aquell menjar, que d’haver-se pagat amb fons de la Generalitat havia de ser convenientment fiscalitzada i quedar a disposició del públic, se li va respondre que el cap del Consell no havia acudit a ella com a tal, sinó com a president del Partit Popular valencià.
En aquella primera versió, es donava per fet que la trobada mantinguda al restaurant El Ventorro s’havia prolongat més o menys fins a les 17.30 i que el president va anar caminant després fins al proper Palau de la Generalitat, on hauria continuat treballant, informat a tota hora del seguiment que de l’episodi meteorològic que fuetejava la província es feia en el centre d’Emergències ubicat en l’Eliana. En un moment que el mateix Mazón va situar davant els periodistes “a partir de les set”, es va desplaçar amb cotxe al lloc on des de les 17 hores estava en marxa la reunió del Cecopi, dirigida per la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, a qui acompanyava el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, els dos únics investigats, fins al moment, en la causa penal que busca determinar si per causa directa de la seva acció o omissió es van produir alguns de les 229 morts i múltiples lesions ocorregudes durant la riuada.
Fins a començaments del mes de setembre d’aquest any, el paper de Vilaplana havia passat a un segon pla
Fins a començaments del mes de setembre d’aquest any, el paper de Maribel Vilaplana havia passat a un segon pla, com la persona que va tenir la mala fortuna d’acompanyar Mazón en unes hores en què potser hauria estat més estri en una altra part. Tot i això, una despreocupada aparició televisiva de la periodista en la seva condició de portaveu del Llevant Unió Esportiva, club acabat de retornar a la primera divisió del futbol espanyol, va ser resposta per una onada de crítiques a les xarxes socials que la van impulsar a redactar i fer públic un escrit en el qual lamentava haver-se convertit en focus d’atacs per un assumpte que no tenia a veure res amb ella.
De nou, la comunicadora va calcular malament l’efecte de les seves paraules, sobretot aquelles en les quals variava de forma substancial el que l’opinió pública havia donat per bo: la reunió de feina s’havia allargat almenys una hora més del que les dues parts van insinuar. Després de deixar clar que el president havia rebut diverses trucades però en cap cas no li va ser revelada la identitat dels seus interlocutors ni el contingut de les seves converses, reiterant que Mazón no li va transmetre cap preocupació pels efectes ja gaire dramàtics de la dana, Vilaplana fixava entre les 18.30 i les 18.45 l’hora de la seva sortida del restaurant.
Lletrats de diverses acusacions que ja ho havien intentat abans, van reiterar davant la jutgessa Ruiz Tobarra la petició que Vilaplana comparegués com a testimoni. La instructora va acceptar incorporar la carta al sumari, ja que el seu contingut podia ajudar a aclarir algunes de les trucades efectuades per la investigada Pradas, però va rebutjar en diverses ocasions citar-la com a testimoni argumentant que això implicaria investigar a Mazón, una cosa que com a aforat només pot ocórrer si el TSJ valencià el decideix.
Ha estat l’Audiència Provincial, en un automòbil redactat pel seu president, la instància que ha forçat la declaració a què demà s’enfronta la periodista, entenent que el seu testimoni s’ha de cenyir al que pugui saber sobre les converses entre Mazón i Pradas. Després es va saber un altre detall que s’havia ocultat, que al sortir del restaurant el president li va acompanyar a l’aparcament on havia deixat el cotxe, a prop de les set de la tarda. Aquest divendres, la jutgessa li va requerir els tiquets d’aquell pàrquing o qualsevol altra prova que aclareixi, una vegada per sempre, la flexible durada d’aquella trobada. Demà, Maribel Vilaplana, amb milers d’hores davant les cambres al seu bagatge, s’enfronta a la seva locució més compromesa.
